Hoy me encontré una carpeta repleta de escritos. Están por todas parteeees! Y este me ha parecido el más bonito... el más dulce, ..... el más suave, en fin parece ser que no se como es... pero bueno que es el que más me ha gustado. Y está en catalán lo que me ha hecho pensar.... debería escribir más en mi lengua materna coi!
Por su contenido he podido sospechar de quien se trataba el individuo al que idolatro en este escrito, pero no os voy a decir quien es, .... ala
QUE LO DISFRUTEIS!
UNA GRAN HISTORIA D’AMOR
A vegades m’agradava
fer voltes amb les mans en l’aire com si anés a tocar el cel i
d’altres m’agradava fer-les a la platja, tota mullada i estirada
a la sorra fins que acabava feta una croqueta. A vegades amb ell
m’agradava quan acabàvem al terra a un bar mentre jugàvem i rèiem
com a descosits, tothom se’ns quedava mirant. La gent et mira.
També em miraven a la platja quan jugava amb la meva filla i ens
convertíem en croquetes i rèiem. La gent
et mira quan ets feliç, hi ha gent que s’espanta de la felicitat.
La gent te por del soroll que fa la felicitat extrema.
Ara ja no està a
casa, no hi és al meu costat, però segueix estant als meus racons,
a tots els meus racons, els de fora i els de dins; ara està més dins meu que mai.
Em sembla tan curiós. No em sento desgraciada. Tinc por, això si,
per que sempre m’han ensenyat a viure amb por. Però no
desgraciada. Ha estat una alliberació i tinc també una sensació
diferent, com si de sobte comencès una nova aventura i de fet és
així, però em persegueix la por, que no entén res i
m’esgarrapa el cor i els pensaments, vol saber que està passant, vol saber perquè no perdo sang per les ferides, perquè no tinc un vessament
d’emocions, perquè estic sencera i, no sabria contestar-li, només
se que m’està molt bé. Només se que m’acompanya l’amor per
mi mateixa i el que sento per ell, encara .
Quan la por em regala el
vertigen, i el vertigen em paralitza el cos, intento pensar ràpid,
buscar-me per dins l'antídot per no parar. No em puc parar, si
paro em moro. La lluna em lliga de peus i em posa cap per avall cada
cop que ella és plena. Cada cop que ella es plena, jo em sento buida.
Buida d’amor, plena d’angoixa.
